Vet aquí que una vegada hi havia un arbre que li van anar caient totes les fulles. Mentre queien, totes reien i feien tombarellles a l'aire i, un cop a terra, jugaven entre elles i es feien pessigolles en tocar-se les unes amb les altres.
Però a l'arbre hi va quedar una fulla que no es va poder desenganxar i, quan va veure com s'ho passaven de bé les seves amigues i que ella es quedava tota sola, es va posar a plorar.
- Buuuaaaaaaaa! Buuuuuaaaaaa! Jo vull caure i jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaaa! Jo no em vull quedar tota sola!
Mentre plorava va passar al costat de l'arbre un nen, en Miquel, que la va sentir i li va preguntar:
- Què et passa, fulla? Perquè plores?
- Buaa! Buuaaaaa! Jo vull caure i jugar amb les meves amigues!
- Buaa! Buuuaaaaa! Jo no em vull quedar tota sola!- deia la fulla_
- No et preocupis, que jo t'ajudaré a caure- va dir en Miquel-. Aniré a veure el Senyor vent i li demanaré que vingui a bufar ben fort i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova del Senyor Vent a buscar-lo per demanar-li ajuda.
- Senyor Veeeeeent!- va cridar-.
Peró el senyor Vent no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
- Senyor veeent! Senyor Veeeent!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar el Senyor Vent-.
- Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
-Molt bé, ja vinc amb tu- va dir el Senyor Vent-.
Una vegada en Miquel i el senyor Vent van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara bufaré ben fort i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
-Fuuuuuuuuuu! Fuuuuuuuuuuuuuu! Fuuuuuuuuuuuuu!- va bufar en vent-.
Però la fulla, no queia.
- Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
Llavors en Miquel va pensar que potser podria anar a buscar a la Senyora Pluja a veure si amb ella i la seva aigua podria estovar la fulla i així desenganxar-se de l'arbre.
- No et preocupis, que jo t'ajudaré- va dir en Miquel-. Aniré a veure la Senyora Pluja i li demanaré que vingui a mullar-te i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova de la senyora Pluja a buscar-la per demanar-li ajuda.
-Senyora Plujaaaaaa!- va cridar-.
Però la Senyora Pluja no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
- Senyora plujaaaaa! Senyora pluuujjaaaaa!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar la senyora Pluja-.
-Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
- Molt bé ja vinc amb tu- va dir la senyora Pluja-
Una vegada en Miquel i la senyora Pluja van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara et mullaré molt i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
-Xim, xim, xim...- va mullar la pluja-
Però la fulla no queia.
-Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
Llavors en Miquel va pensar que potser podria anar a buscar al Senyor Sol a veure si ell podia fer una calor molt forta i així desenganxar-se de l'arbre.
- No et preocupis, que jo t'ajudaré- va dir en Miquel-. Aniré a veure el senyor Sol i li demanaré que vingui a escalfar-te molt i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova del Senyor Sol a buscar-lo per demanar-li ajuda.
- Senyor sooool!- va cridar-.
Però el senyor Sol no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
-Senyor sooool! Senyor sooool!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar el senyor Sol-.
-Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
-Molt bé ja vinc amb tu- va dir el senyor Sol-
Una vegada en Miquel i el senyor Sol van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara t'escalfaré ben fort i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
- Flaaaaaix! Flaaaaaaaix!...- va escalfar el Sol-.
Però la fulla no queia.
-Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
En Miquel ja no sabia què més fer
- No et preocupis- va dir en Miquel-.
- Podríem intentar-ho tots tres alhora? va dir el senyor Vent?-. Jo bufaré, la senyor Pluja que remulli i el senyor Sol que l'escalfi. Potser així la podem fer caure.
- Molt bé intentem-ho!- va dir el senyor Sol i la senyora Pluja-.
- Prepara't fulla, que aera podràs caure i rodolar amb les teves amigues.
- xim, xim, xim,...- va millar la pluja-.
-Flaaaaai! Flaaaaaix!...- va escalfar el sol-.
- Fuuuuuuu! Fuuuuu!...- va bufar el vent-.
I llavors la fulla es va desenganxar i va començar a caure i rodolar i a fer tombarelles i va poder anar a jugar amb les seves amigues i fer-se pessigolles amb elles.
- Gràcies Senyor Vent!, gràcies Senyora Pluja! gràcies Senyor Sol!, gràcies Miquel!- va cridar la fulla-.
- Adééééééu, me'n vaig a jugar! Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada