Busca que et busca pel nostre pati... HEM TROBAT EL NOSTRE TIÓ!!!
Ens ha fet molta il·lusió!!!
El transportem!!!
I el posem al seu lloc!
Ara només has de menjar, Tió! Nosaltres et posarem el menjar!
dimecres, 16 de desembre del 2015
Benvingut Tió!
Busca que et busca pel nostre pati... HEM TROBAT EL NOSTRE TIÓ!!!
Ens ha fet molta il·lusió!!!
dimecres, 9 de desembre del 2015
El conte que ens ha acompanyat al novembre!
L'ARBRE QUE NOMÉS TENIA UNA FULLA.
Vet aquí que una vegada hi havia un arbre que li van anar caient totes les fulles. Mentre queien, totes reien i feien tombarellles a l'aire i, un cop a terra, jugaven entre elles i es feien pessigolles en tocar-se les unes amb les altres.
Però a l'arbre hi va quedar una fulla que no es va poder desenganxar i, quan va veure com s'ho passaven de bé les seves amigues i que ella es quedava tota sola, es va posar a plorar.
- Buuuaaaaaaaa! Buuuuuaaaaaa! Jo vull caure i jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaaa! Jo no em vull quedar tota sola!
Mentre plorava va passar al costat de l'arbre un nen, en Miquel, que la va sentir i li va preguntar:
- Què et passa, fulla? Perquè plores?
- Buaa! Buuaaaaa! Jo vull caure i jugar amb les meves amigues!
- Buaa! Buuuaaaaa! Jo no em vull quedar tota sola!- deia la fulla_
- No et preocupis, que jo t'ajudaré a caure- va dir en Miquel-. Aniré a veure el Senyor vent i li demanaré que vingui a bufar ben fort i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova del Senyor Vent a buscar-lo per demanar-li ajuda.
- Senyor Veeeeeent!- va cridar-.
Peró el senyor Vent no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
- Senyor veeent! Senyor Veeeent!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar el Senyor Vent-.
- Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
-Molt bé, ja vinc amb tu- va dir el Senyor Vent-.
Una vegada en Miquel i el senyor Vent van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara bufaré ben fort i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
-Fuuuuuuuuuu! Fuuuuuuuuuuuuuu! Fuuuuuuuuuuuuu!- va bufar en vent-.
Però la fulla, no queia.
- Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
Llavors en Miquel va pensar que potser podria anar a buscar a la Senyora Pluja a veure si amb ella i la seva aigua podria estovar la fulla i així desenganxar-se de l'arbre.
- No et preocupis, que jo t'ajudaré- va dir en Miquel-. Aniré a veure la Senyora Pluja i li demanaré que vingui a mullar-te i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova de la senyora Pluja a buscar-la per demanar-li ajuda.
-Senyora Plujaaaaaa!- va cridar-.
Però la Senyora Pluja no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
- Senyora plujaaaaa! Senyora pluuujjaaaaa!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar la senyora Pluja-.
-Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
- Molt bé ja vinc amb tu- va dir la senyora Pluja-
Una vegada en Miquel i la senyora Pluja van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara et mullaré molt i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
-Xim, xim, xim...- va mullar la pluja-
Però la fulla no queia.
-Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
Llavors en Miquel va pensar que potser podria anar a buscar al Senyor Sol a veure si ell podia fer una calor molt forta i així desenganxar-se de l'arbre.
- No et preocupis, que jo t'ajudaré- va dir en Miquel-. Aniré a veure el senyor Sol i li demanaré que vingui a escalfar-te molt i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova del Senyor Sol a buscar-lo per demanar-li ajuda.
- Senyor sooool!- va cridar-.
Però el senyor Sol no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
-Senyor sooool! Senyor sooool!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar el senyor Sol-.
-Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
-Molt bé ja vinc amb tu- va dir el senyor Sol-
Una vegada en Miquel i el senyor Sol van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara t'escalfaré ben fort i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
- Flaaaaaix! Flaaaaaaaix!...- va escalfar el Sol-.
Però la fulla no queia.
-Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
En Miquel ja no sabia què més fer
- No et preocupis- va dir en Miquel-.
- Podríem intentar-ho tots tres alhora? va dir el senyor Vent?-. Jo bufaré, la senyor Pluja que remulli i el senyor Sol que l'escalfi. Potser així la podem fer caure.
- Molt bé intentem-ho!- va dir el senyor Sol i la senyora Pluja-.
- Prepara't fulla, que aera podràs caure i rodolar amb les teves amigues.
- xim, xim, xim,...- va millar la pluja-.
-Flaaaaai! Flaaaaaix!...- va escalfar el sol-.
- Fuuuuuuu! Fuuuuu!...- va bufar el vent-.
I llavors la fulla es va desenganxar i va començar a caure i rodolar i a fer tombarelles i va poder anar a jugar amb les seves amigues i fer-se pessigolles amb elles.
- Gràcies Senyor Vent!, gràcies Senyora Pluja! gràcies Senyor Sol!, gràcies Miquel!- va cridar la fulla-.
- Adééééééu, me'n vaig a jugar! Gràcies
Vet aquí que una vegada hi havia un arbre que li van anar caient totes les fulles. Mentre queien, totes reien i feien tombarellles a l'aire i, un cop a terra, jugaven entre elles i es feien pessigolles en tocar-se les unes amb les altres.
Però a l'arbre hi va quedar una fulla que no es va poder desenganxar i, quan va veure com s'ho passaven de bé les seves amigues i que ella es quedava tota sola, es va posar a plorar.
- Buuuaaaaaaaa! Buuuuuaaaaaa! Jo vull caure i jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaaa! Jo no em vull quedar tota sola!
Mentre plorava va passar al costat de l'arbre un nen, en Miquel, que la va sentir i li va preguntar:
- Què et passa, fulla? Perquè plores?
- Buaa! Buuaaaaa! Jo vull caure i jugar amb les meves amigues!
- Buaa! Buuuaaaaa! Jo no em vull quedar tota sola!- deia la fulla_
- No et preocupis, que jo t'ajudaré a caure- va dir en Miquel-. Aniré a veure el Senyor vent i li demanaré que vingui a bufar ben fort i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova del Senyor Vent a buscar-lo per demanar-li ajuda.
- Senyor Veeeeeent!- va cridar-.
Peró el senyor Vent no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
- Senyor veeent! Senyor Veeeent!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar el Senyor Vent-.
- Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
-Molt bé, ja vinc amb tu- va dir el Senyor Vent-.
Una vegada en Miquel i el senyor Vent van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara bufaré ben fort i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
-Fuuuuuuuuuu! Fuuuuuuuuuuuuuu! Fuuuuuuuuuuuuu!- va bufar en vent-.
Però la fulla, no queia.
- Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
Llavors en Miquel va pensar que potser podria anar a buscar a la Senyora Pluja a veure si amb ella i la seva aigua podria estovar la fulla i així desenganxar-se de l'arbre.
- No et preocupis, que jo t'ajudaré- va dir en Miquel-. Aniré a veure la Senyora Pluja i li demanaré que vingui a mullar-te i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova de la senyora Pluja a buscar-la per demanar-li ajuda.
-Senyora Plujaaaaaa!- va cridar-.
Però la Senyora Pluja no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
- Senyora plujaaaaa! Senyora pluuujjaaaaa!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar la senyora Pluja-.
-Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
- Molt bé ja vinc amb tu- va dir la senyora Pluja-
Una vegada en Miquel i la senyora Pluja van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara et mullaré molt i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
-Xim, xim, xim...- va mullar la pluja-
Però la fulla no queia.
-Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
Llavors en Miquel va pensar que potser podria anar a buscar al Senyor Sol a veure si ell podia fer una calor molt forta i així desenganxar-se de l'arbre.
- No et preocupis, que jo t'ajudaré- va dir en Miquel-. Aniré a veure el senyor Sol i li demanaré que vingui a escalfar-te molt i ja veuràs com cauràs de seguida.
I tot decidit se'n va anar a la cova del Senyor Sol a buscar-lo per demanar-li ajuda.
- Senyor sooool!- va cridar-.
Però el senyor Sol no el sentia perquè estava dormint.
- Znnnn, znnnn- roncava-.
-Senyor sooool! Senyor sooool!- va tornar a cridar-.
-Què passa? Qui em crida?- va demanar el senyor Sol-.
-Sòc jo, en Miquel. He vingut a demanar-li ajuda perquè allà a l'arbre hi ha una fulla que s'ha quedat sola i no pot caure. I he pensat que si vostè venia i feia una bufada ben forta, ella podria caure i anar amb totes les seves amigues.
-Molt bé ja vinc amb tu- va dir el senyor Sol-
Una vegada en Miquel i el senyor Sol van arribar a l'arbre li van dir a la fulla:
- Prepara't fulla!. Ara t'escalfaré ben fort i podràs caure i rodolar amb les teves amigues!
- Flaaaaaix! Flaaaaaaaix!...- va escalfar el Sol-.
Però la fulla no queia.
-Buuuaaa! Buuuuuaaaaa! Jo vull caure i anar a jugar amb les meves amigues! Buaaa! Buuuaaaa! Jo no em vull quedar sola!!- repetia la fulla-.
En Miquel ja no sabia què més fer
- No et preocupis- va dir en Miquel-.
- Podríem intentar-ho tots tres alhora? va dir el senyor Vent?-. Jo bufaré, la senyor Pluja que remulli i el senyor Sol que l'escalfi. Potser així la podem fer caure.
- Molt bé intentem-ho!- va dir el senyor Sol i la senyora Pluja-.
- Prepara't fulla, que aera podràs caure i rodolar amb les teves amigues.
- xim, xim, xim,...- va millar la pluja-.
-Flaaaaai! Flaaaaaix!...- va escalfar el sol-.
- Fuuuuuuu! Fuuuuu!...- va bufar el vent-.
I llavors la fulla es va desenganxar i va començar a caure i rodolar i a fer tombarelles i va poder anar a jugar amb les seves amigues i fer-se pessigolles amb elles.
- Gràcies Senyor Vent!, gràcies Senyora Pluja! gràcies Senyor Sol!, gràcies Miquel!- va cridar la fulla-.
- Adééééééu, me'n vaig a jugar! Gràcies
dimecres, 25 de novembre del 2015
El material inespecífic
A l'escola fem sessions amb material inespecífic.
Es tracta d'oferir a l'infant materials no convencionals ( olles, cassoles, culleres, paelles, taps, cadenetes, etc. i tot allò que volguem, sempre i quan compleixi amb les normes de seguretat), sense donar consignes i proporcionant un ambient adient que convidi a la concentració, la investigació i a la lliure interacció.
D'aquesta manera l'infant s'apropa a un material, el mira, l'observa, interacciona. Li dóna la volta, cap amunt cap abaix, el colpeja i observa si sona, si no; aquest tipus de material dóna infinites posssibilitats, és per això que des del punt de vista de l'educadora, mai es fa amb un objectiu concret, si més no, l'observació per el plantejament d'una propera sessió.
dimecres, 18 de novembre del 2015
Gaudint de l'exterior
Jugar al pati amb aquest temps tan agradable, és un plaer!
El contacte diari dels infants amb l'exterior és imprescindible.
Descobrir racons, experimentar amb els materials, respirar aire fresc i gaudir del nostre clima.
divendres, 13 de novembre del 2015
Festa de la Castanyada
Divendres 30 a la tarda vam celebrar la festa de la Castanyada a l'escola. Va haver-hi de tot...
un ambient que convidava,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)