Segons EL COSTUMARI CATALÀ de Joan Amades
" El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons, ...
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a casa i que dóna els seus regals per Nadal
El tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força”
Ahir, quan sortiem al pati, ens vam trobar amb el tió al passadís. Quina sorpresa!
L'hem portat a l'entrada, l'hem tapat una mica per evitar que tingui fred i li hem donat una mica de menjar. Tindria molta gana, ja que quan hem tornat del pati s’ho havia menjat tot!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada