Us volem agrair la vostra participació i desitjar-vos
BONES FESTES
divendres, 21 de desembre del 2012
dimecres, 19 de desembre del 2012
Teatre a Maria Mercè Marçal
Hem anat a l'escola Maria Mercè Marçal a veure una representació del conte del caganer
dimarts, 18 de desembre del 2012
Nadales
Un grup de nens i nenes de l'escola Maria Mercè Marçal ha vingut a cantar nadales a l'escola. Nosaltres hem escoltat atentament i després ens hem animat a cantar amb ells.
dijous, 13 de desembre del 2012
Concert de l' escola de música
Avui uns músics de l´Escola Municipal de Música han vingut a fer un concert amb uns instruments que han sorprés molt a tots els infants.
dimecres, 12 de desembre del 2012
Un racó molt aprofitat
A més a més de veure el decorat del conte quan arriben o marxen de l'escola, tots els nens i les nenes aprofiten una estoneta per anar a escoltar el conte o explicar-se'l entre ells.
dimarts, 11 de desembre del 2012
Arriba el tió a l'escola
Què és el Tió? Per què el nostre Tió no té cara?
Segons EL COSTUMARI CATALÀ de Joan Amades
" El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons, ...
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a casa i que dóna els seus regals per Nadal
El tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força”
Ahir, quan sortiem al pati, ens vam trobar amb el tió al passadís. Quina sorpresa!
L'hem portat a l'entrada, l'hem tapat una mica per evitar que tingui fred i li hem donat una mica de menjar. Tindria molta gana, ja que quan hem tornat del pati s’ho havia menjat tot!.
Segons EL COSTUMARI CATALÀ de Joan Amades
" El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons, ...
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a casa i que dóna els seus regals per Nadal
El tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força”
Ahir, quan sortiem al pati, ens vam trobar amb el tió al passadís. Quina sorpresa!
L'hem portat a l'entrada, l'hem tapat una mica per evitar que tingui fred i li hem donat una mica de menjar. Tindria molta gana, ja que quan hem tornat del pati s’ho havia menjat tot!.
dimarts, 4 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)